Ens trobem al nou local de tastos de Temps de Vi situat al carrer Major 72, la Rosa Aguado, directora general de Can Ràfols ens fa una introducció del que s’ha anat fent en els 40 anys que porta el propietari, el Carlos Esteva al capdavant del projecte.
Desprès d’ un vídeo amb fotografies dels inicis i de les obres del nou celler, inaugurat el novembre de 2016 comencem amb el tast.
Comencem el tast amb una mica de present, vam tastar el Xarel·lo Brisat 2018, fruit de la iniciativa Verema Solidaria 2018, us deixo l’enllaç per saber una mica mes www.veremasolidaria.org
La Rosa volent jugar i fer passar una bona estona ens treu els vins a cegues.
En primer lloc, un Gran Caus blanc 2004, fantàstica evolució per un vi blanc sense cap criança en fusta…color palla, aromes a fruita blanca madura, molt cos i llarg a la boca.
Desprès ens sorprèn amb un Xarel·lo Pairal 2006, Per a mi un dels 4-5 grans xarel·los del Penedes… de color una mica mes intens que l’anterior, ha evolucionat perfectament en aquests 13 anys…
Gran Caus rosat 2006, no es dels rosats típics, fet amb merlot, mes d’un a cegues l’hagués confós amb un negre de poca extracció, llarg final i amb molta “fruiteta”… un altre exemple que no cal fer llargues criances.
Desprès de 12 mesos en barrica i uns 16 anys en ampolla, un gran Gran Caus negre 2002, frescor, fruita negra compotada, equilibrat i amb uns terciaris que molts vins de mes nivell (econòmic) voldrien.
Per fi un gran del Penedès, i per que no de la península, a cegues mes d’un se n’aniria a la banda dreta del Dordonya, un merlot que amb el pas dels anys millora com els que millor ho fan…Caus Lubis 1999, un vi que molts maridarien amb carns vermelles, caça, menjars contundents, però per mi es un vi per gaudir-lo sol, fent copes per no emmascarar el magnífic i llarg final de cada glop.
Per acabar ens va sorprendre amb un cava en format màgnum, el Parisad 2003, elaborat amb xarel·lo, chardonnay i macabeu, un cava amb una bona evolució, bombolla molt fina e integrada i amb unes notes que tiraven mes a xampany que a cava.
Un tast per donar la nostra gratitud a la Rosa, doncs hi han referències que en principi no tornarem a tastar mai…
Emili Fèlix